Visites
9 de des. 2011
Segona activitat de l'educaplay.
És una activitat de test sobre l'història del rock de cinc preguntes. Aquesta activitat l'he feta amb la Cristina del Peral.
25 de nov. 2011
Primera activitat de l'educaplay
Són uns mots encreuats, de la història del rock dels anys 50 i 60. Aquesta activitat l'he feta amb la Cristina del Peral.
12 de nov. 2011
"Brava Victòria"
Com tots sabeu, el passat Dijous vam anar a veure un documental sobre Victòria dels Àngels anomenat "Brava Victòria". Va ser molt bonic i molt interessant, ja que, després de veure el documental vam poder parlar amb la seva directora i fer-li preguntes. Tanmateix, a mi em va sobtar que Victòria es pogués adaptar tan ràpid als altres idiomes, que evidentment no eren materns. Victòria tenia dos fills, l'últim amb Síndrome de Down. Podem dir que Victòria era una dóna molt lluitadora, ja que, havia de cuidar als fills i fer les seves gravacions, actuacions... També m'ha sorprés molt que gran part de les gravacions del documental van ser gravades per la mateixa Victòria. Si voleu saber alguna cosa més sobre el festival podeu visitar la pàgina web: memorimage.
31 d’oct. 2011
Victoria dels Àngels
Victòria López García, coneguda amb el nom artístic de Victòria dels Àngels o Victoria de los Ángeles. Va ser una soprano i cantant d'òpera catalana. Va néixer a
Barcelona l'1 de novembre de 1923 i va morir a Barcelona el 15 de gener de 2005.
Va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu, on es va graduar en només tres anys. El 13 de gener de 1945 va fer el seu debut al Liceu en el paper de la Comtessa Almaviva a Les noces de Fígaro. Després de guanyar el primer premi al Concurs Internacional de Ginebra l'any 1947, va cantar la Salud a la La vida breve de Manuel de Falla amb la BBC a Londres l'any 1948. A mitjans dels anys 60, la carrera de Victòria dels Àngels es va anar orientant cap a les actuacions concertistes.
Peró va seguir fent un dels seus papers operístics preferits, Carmen, els vint anys següents. Va cantar els papers principals de soprano. Va conseguir ser membre d'honor de la Reial acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi des de 1981. L'any 1982 fou guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i el 1991 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, juntament amb Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo. Finalment, va morir a Barcelona el 15 de gener de 2005.
26 d’oct. 2011
Música per la pau
Com hem treballat a classe, algunes cançons poden tractar de diferents temes i si les analitzem profundament podem treure'n molt de suc. Llavors, a classe ens hem orientat cap a les cançons que parlen dels drets humans, de la pau, del racisme... I aquí us deixo una cançó molt bonica de la Pink (Alecia Beth Moore), us he deixat un enllaç perquè sabeu una mica més d'ella. En aquesta cançó, ella critica a un polític i els desastres que va causar, és a dir, parla de desigualtat i racisme.
Lletra:
Querido sr. presidente
Na,na,na,na
Querido señor presidente,
venga a caminar conmigo
finjamos que solo somos 2 personas
y que usted no es mejor que yo
Me gustaria hacerle algunas preguntas
Si es que podemos hablar honestamente.
Que siente cuando ve las casas dedestruidas en la calle?
Como reza en la noche antes de dormir.
Que siente cuando se ve en el espejo?
Esta orgulloso?
CORO:
Como duerme mientras el resto de nosotros llora?
Como puede soñar mientras una madre
no tiene otra opción de decir adios?
Como camina con la cabeza tan levantada
Acaso puede solo verme a los ojos
y decirme POR QUE?
Querido señor presidente
Fue usted un niño solitario?
Es usted un niño solitario?
Como puede decir:
"NINGUN NIÑO ESTA SIENDO DEJADO ATRAS"?
no somos mudos y no somos ciegos
Ellos estan sentados en su miseria
Mientras usted paga el camino al infierno
Que clase de padre no quería llevar a su hija
por el camino correcto?
Que clase de padre odiaria a su propia hija
Por ser gay?
Yo solo puedo imaginar a la primera dama que tuvo que decir:
Tu estas de regreso de un largo camino
De wiskey y cocaina
CORO:
Como duerme mientras el resto de nosotros llora?
Como puede soñar mientras una madre
no tiene otra opción de decir adios?
Como camina con la cabeza tan levantada
Acaso puede solo verme a los ojos
y decirme POR QUE?
Dejame hablarte de trabajo duro
Construir una cama con cajas de carton
Dejame hablarte de trabajo duro
Reconstruir tu casa después de que las bombas
se la llevaron
Dejame hablarte de tabajo duro
trabajo duro X3
¡Tu no sabes nada de trabajo duro!
Como puedes dormir en la noche?
Como puede caminar con la cabeza tan alta?
Señor presidente... usted nunca tomaria una
caminata conmigo... podria?
Etiquetes de comentaris:
Comentari d'audició,
Opinió,
Pop-rock
Els Grans del Jazz
Aquest, és el meu treball dels grans del Jazz, que he fet juntament amb Judit Olivella.
Espero que hi doneu una ullada!!
17 d’oct. 2011
Tony Bennet & Lady Gaga "The lady is a Tramp"
"The lady is a tramp" és el títol d'un musical de Brodway de l'any 1927.
Tommy Dorsey, el trombonista de la pel·lícula "Neix una cançó" amb la seva orquestra, va ser el que va fer una de les primeres gravacions d'aquesta cançó, més tard Ella Fitzgerald i Frank Sinatra (dos músics molt importants del jazz) també la van enregistrar.
És un Jazz modern, àgil i fresc. És tracta d'un swing, és a dir, música ballable i agradable d'escoltar.
En aquest cas sentim a Lady Gaga i a Tony Benet cantan-la.
Tommy Dorsey, el trombonista de la pel·lícula "Neix una cançó" amb la seva orquestra, va ser el que va fer una de les primeres gravacions d'aquesta cançó, més tard Ella Fitzgerald i Frank Sinatra (dos músics molt importants del jazz) també la van enregistrar.
És un Jazz modern, àgil i fresc. És tracta d'un swing, és a dir, música ballable i agradable d'escoltar.
En aquest cas sentim a Lady Gaga i a Tony Benet cantan-la.
8 d’oct. 2011
Scott Joplin-"The easy winners".
Aquesta peça, és un ragtime. La seva estructura és AABA. La peça és tocada per Scott Joplin, tocan un ragtime, amb el piano. És una melòdia alegre i del tot improvisada
3 d’oct. 2011
Comentari d'audició
En aquesta audició, estem sentint a Ella Fitzgerald. Està cantant una peça de Jazz anomenada Honeysuckle Rose. La acompanya una big band, secció melodica està formada pel trombó de vares, trompeta i saxo. La secció melodica, està formada per el piano. la bateria i la guitarra. En un moment de la cançó, la cantant fa una improvissació vocal que s'anomena scat.
Durant aquesta improvissació, l'ampanya tota l'orquestra.
L'estructura de la cançó és: AABA.
L'obra s'acaba amb una coda formada per variacions del tema A.
Fins aqui, el meu comentari d'audició!!
Tornaré a publicar aviat :)
Durant aquesta improvissació, l'ampanya tota l'orquestra.
L'estructura de la cançó és: AABA.
L'obra s'acaba amb una coda formada per variacions del tema A.
Fins aqui, el meu comentari d'audició!!
Tornaré a publicar aviat :)
23 de set. 2011
Nou blog, articles nous.
Hola a tots!!!
Avui us parlaré de la pel·lícula que estem veien a classe; és diu: “Nace una canción”, aquesta pel·lícula parla del Jazz i els protagonistes de la pel·lícula són músics de la època com: Louis Amstrong, Tommy Johnson... En la pel·lícula és veu que el Jazz és un tipus de música improvisat i que no segueix cap tipus de norma. Aquesta és la portada de la pel·lícula i Louis Amstrong:
Louis Amstrong
Avui us parlaré de la pel·lícula que estem veien a classe; és diu: “Nace una canción”, aquesta pel·lícula parla del Jazz i els protagonistes de la pel·lícula són músics de la època com: Louis Amstrong, Tommy Johnson... En la pel·lícula és veu que el Jazz és un tipus de música improvisat i que no segueix cap tipus de norma. Aquesta és la portada de la pel·lícula i Louis Amstrong:
Louis Amstrong
22 de set. 2011
El Jazz
El Jazz és un gènere musical que va sorgir a Nova Orleans a principis del segle XX.
Tot va començar a principis de la dècada del 1900 quan els europeus, després del descobriment de Amèrica, es van disposar a colonitzar-la.
Per extreure el màxim de riqueses del país van importar esclaus africans, ja que pràcticament, ja havien acabat amb la població indígena americana.
Pel que fa els europeus i els africans, van viatjar a Amèrica amb les seves pròpies tradicions musicals. Els europeus van importar: les danses tradicionals, els balls de saló, les marxes militars i la música clàssica. Els africans van importar: els cants i danses tribals.
Quatre segles després, les tradicions musicals dels europeus i dels africans evolucionen en mans dels esclaus afroamericans fins a crear, al segle XIX, dos tipus de música diferents: el Ragtime i el Blues.
El Ragtime, va sorgir de la música Europea, els afroamericans imitaven al piano de les marxes de les bandes.
El Blues són cants que expressaven els problemes que els hi passaven.
Va sorgir de la música Africana juntament amb altres tipus de música com:
- Les Espirituals (cants religiosos)
- Les Worksong (cants de treball)
Va ser als suburbis de la ciutat de Nova Orleans on van començar a barrejar-se aquets dos estils: el blues i el ragtime. Aquesta barreja, va crear el Jazz.
En el Jazz, els instruments que s’utilitzaven eren:
- La trompeta, el clarinet i el saxòfon, de la secció melòdica.
- El piano, el contrabaix i la bateria(també podia haver-hi una harmònica que acompanyes a la improvisació), de la secció del ritme.
La improvisació és una de les característiques principals del Jazz.
I aquí acaba el meu resum sobre el que hem apres del Jazz a classe, fins una altra!!!
Tot va començar a principis de la dècada del 1900 quan els europeus, després del descobriment de Amèrica, es van disposar a colonitzar-la.
Per extreure el màxim de riqueses del país van importar esclaus africans, ja que pràcticament, ja havien acabat amb la població indígena americana.
Pel que fa els europeus i els africans, van viatjar a Amèrica amb les seves pròpies tradicions musicals. Els europeus van importar: les danses tradicionals, els balls de saló, les marxes militars i la música clàssica. Els africans van importar: els cants i danses tribals.
Quatre segles després, les tradicions musicals dels europeus i dels africans evolucionen en mans dels esclaus afroamericans fins a crear, al segle XIX, dos tipus de música diferents: el Ragtime i el Blues.
El Ragtime, va sorgir de la música Europea, els afroamericans imitaven al piano de les marxes de les bandes.
El Blues són cants que expressaven els problemes que els hi passaven.
Va sorgir de la música Africana juntament amb altres tipus de música com:
- Les Espirituals (cants religiosos)
- Les Worksong (cants de treball)
Va ser als suburbis de la ciutat de Nova Orleans on van començar a barrejar-se aquets dos estils: el blues i el ragtime. Aquesta barreja, va crear el Jazz.
En el Jazz, els instruments que s’utilitzaven eren:
- La trompeta, el clarinet i el saxòfon, de la secció melòdica.
- El piano, el contrabaix i la bateria(també podia haver-hi una harmònica que acompanyes a la improvisació), de la secció del ritme.
La improvisació és una de les característiques principals del Jazz.
I aquí acaba el meu resum sobre el que hem apres del Jazz a classe, fins una altra!!!
20 de set. 2011
Els meus gustos musicals
Hola, sóc la vostra companya Laura Coll!! I parlaré dels meus gustos musicals :)
A mi m'agrada, en general, tot tipus de música.
Un dels meus cantants favorits és el Justin Bieber però també m'agraden altres com: el Bruno Mars, l'Usher, els Mcfly, la Rihanna, la Lady Gaga, la Katy Perry... A continuació, deixaré alguna cançó d'alguns d'ells:
Això és tot espero que us hagi agradat!!
A mi m'agrada, en general, tot tipus de música.
Un dels meus cantants favorits és el Justin Bieber però també m'agraden altres com: el Bruno Mars, l'Usher, els Mcfly, la Rihanna, la Lady Gaga, la Katy Perry... A continuació, deixaré alguna cançó d'alguns d'ells:
Això és tot espero que us hagi agradat!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)